Arxi-k d’estiu 2o1o

Compartir, estimar, reflexionar, cercar, ajudar, valorar, riure… Arxi-k’10

Una noia de setze anys surt de casa a les 8.20 del matí amb una motxilla carregada d’il·lusió i alegria. No sap ben bé on va, ni tan sols amb qui, però aquesta incertesa no l’impedeix pensar que passarà quatre dies fantàstics amb gent que comparteix inquietuds semblants a les seves. Aquesta noia sóc jo, la Joana.

Un quart d’hora després em trobo al metro acompanyada pel meu amic Roberto que comparteix el mateix nerviosisme que jo. Ens sorgeixen mil i una preguntes; podrem conèixer de veritat als nostres companys i monitors, a nosaltres mateixos i apropar-nos una mica més a Jesús?

Arribem a Fabra i Puig i a poc a poc van arribant els altres protagonistes d’aquesta aventura… fins que hi som tots. Pugem a l’autocar i comencem aquestes grans convivències!

Transcorre tot un matí de jocs amb l’objectiu de conèixer una mica qui són els nois i noies que es troben amb nosaltres! Tot i que el dinar és el punt clau per ajuntar-nos de debò!

A la tarda continua el joc, es tracta de reflexionar sobre l’entorn, tot ho ha creat Déu, els arbres, el riu, els animals, les herbes… Surten les primeres discrepàncies arrel de les lectures del gènesis, però què més dóna si la creació va durar set dies? És important si l’últim dia va descansar, o no? El que realment importa és que estem davant d’un Déu que és Pare i creador.

La nit arriba, i encara que el cansament ja es comença a manifestar tímidament, l’acció no s’atura. Un parell de proves per equips al voltant de la casa amb ensurts és el joc de nit! L’amistat va creixent, els somriures amb les mirades de complicitat van augmentant… Som una família i encara ens queden tres dies junts!

No hi ha res com matinar per aprofitar el dia! Així que amb la cançó “Amb vosaltres cada dia” com a despertador, comença el segon dia amb diverses activitats perquè ens coneguem a nosaltres mateixos, que acaben amb un bany al riu que s’agraeix amb la calor! I per la tarda, sessió de cine- fòrum amb “cadena de favores”, acompanyada com sempre d’una reflexió. Cal ser valent i mirar als altres, tal i com ens va dir en Raúl, amb els ulls de Déu, a través de l’amor, fugint dels prejudicis. Cal ser com la figura del pare de la lectura del fill pròdig. És aquí quan penso que si es complís realment aquesta cadena de favors, el món podria millorar, si poguéssim fer el bé realment sense mirar a qui, si cadascú posés de la seva part per ajudar…

Per acabar d’arrodonir aquest segon dia, vam fer una activitat totalment incompatible amb la ciutat; estirar-nos enmig del camp, fixar la mirada en el cel i observar les estrelles. N’hi ha tantes… i cada cop sembla que hi ha més! Un moment de relaxació completament absent en la rutina de les nostres vides a Barcelona, on no tenim temps gairebé temps per res… Quantes vegades ens agradaria fugir de la ciutat i repetir aquell moment!

Un nou dia comença! Una llarga excursió a l’ermita ens espera, així que amb la motxilla a l’esquena comencem a fer camí. Sóc una amant de les excursions, a part que els paisatges són autèntiques obres d’art, el camí et permet tenir moltíssims diàlegs amb diferents persones, conèixer més els qui t’acompanyen, riure amb ells i escoltar aquell “ànims que ja queda poc!” quan veus que ja no pots més…

La llum va deixant pas a la foscor i el sol a la lluna… Arriba la nit i és l’última de les convivències, alegria davant de la victòria d’Espanya, música, menjar, cançons creades per nosaltres, somriures, abraçades i també tristeses perquè sembla que el final dels Arxis esta arribant…

Arriba el quart i últim dia. Fem una missa, una festa on tenim el privilegi de ser convidats per Jesús, Aquell qui va donar la vida per nosaltres a la creu perquè ens estimava. Però aquesta missa és diferent, no som en una església, sinó enmig de la natura.

I per últim, una assemblea explicant els punts positius i negatius d’aquestes convivències. Personalment, em quedo amb els aspectes positius perquè crec que de negatius n’hi ha hagut poquets; esperem que l’any que ve, si es repeteixen aquestes convivències, n’hi hagi menys encara. Cal destacar el treball i l’organització dels monitors en la preparació d’unes activitats que van molt més enllà d’un simple joc, i és que en els Arxis totes les activitats tenen un perquè i un objectiu. Gràcies! Companys, hem fet tots els serveis que ens tocaven, amb més o menys ganes però sense deixar de riure, hem reflexionat, hem jugat, hem rigut, ens hem ajudat quan ha calgut… Hem sigut una gran família! M’agradaria contestar la pregunta que es plantejava cada vespre al grup de la reflexió: on has sentit la presència de Déu? En els petits detalls, en aquelles petites coses que la vida et regala, sense saber gairebé perquè i que són les que veritablement t’omplen. En els somriures, en les ganes de participar i fer les activitats, en els gestos de germanor i estimació, en els silencis de les pregàries, en la natura i dins de tots nosaltres.

Mil gràcies a tots els que heu possible aquests Arxi-k’10! Que sapiguem transmetre als altres tot el que hem après de nosaltres mateixos, dels altres i d’Ell. Espero que aquestes convivències no siguin un final, sinó un principi de moltes més activitats. Fins aviat!

Angel, Bernat, Dani, David, Elena, Erland, Gemma, Gloria, Hector, Iosu, Jaume, Jessi, Jessica Noemi, Joana, Jose, Junior, Karen, Kelvin, Marina, Marisol, Miquel Àngel, Miriam, Pablo, Raul G, Raul S, Roberto, Roberto Carlos, Sara, Sergi, Toni, Vero

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: